Una coproducció, sense precedents, d’IB3, Canal HISTORIA i Mapa films. Els espectadors podran gaudir cada diumenge de la sèrie que demostra com els pirates i els corsaris formen part de l’ADN de la nostra història
Una història de pirates i corsaris a les Illes. Aquesta és la carta de presentació de la nova producció original d’IB3, Canal Historia i Mapa Films, que arribarà a IB3 Televisió per a tots els espectadors el pròxim diumenge, 21 de novembre, a les 21.40 h.
Pirates a les Balears és una sèrie sense precedents que mostrarà les peculiaritats de la pirateria del Mediterrani a través del seu impacte a les Illes Balears.
Composta per quatre episodis, la sèrie es remunta a l’època en què les costes i boscos de les Illes Balears van ser escenari de batalles cruentes. Un punt estratègic perfecte per a assaltar, refugiar-se i preparar-se per a atacar altres ports del mediterrani. Uns episodis que compten amb la veu en off de l’actor mallorquí Miquel Gelabert.
Una producció audiovisual que mostrarà als ciutadans de les Illes Balears com els pirates i corsaris també formen part de l’ADN de la nostra història. Aquesta sèrie, que descobreix la petjada i transcendència dels corsaris i pirates al llarg dels segles a les Illes Balears, mostrarà com, a més, el nostre territori va ser durant segles d’especial interès estratègic-militar i comercial per als corsaris genovesos, africans o turcs.
La sèrie ha comptat amb la participació de més de 25 experts pertanyents a institucions com museus, universitats, arxius o conjunts arqueològics, entre els quals es troben catedràtics, doctors, historiadors, arqueòlegs, economistes, militars, investigadors o escriptors. En aquest profund treball de documentació històrica i recerca han col·laborat diferents institucions com la Universitat Illes Balears, l’Institut d’Història-CSIC, l’Arxiu Municipal de Ciutadella i el Diocesà de Menorca, o l’Institut Menorquí d’Estudis, entre altres.
De la mà d’historiadors es revisen les batalles i incursions més transcendentals que van marcar l’esdevenir de les illes; i analitza l’impacte que van tenir aquells atacs en el caràcter de l’habitant balear, escrivint així una història única de resistència, gallardia, martiri i glòria.
Alguns d’aquests historiadors són: Marc Pallicer, Historiador – Ciutadella; Antonia Morey, Doctora en Història; Maria Barceló Crespí, Doctora en Història; Carles Manera, Catedràtic d’Història Econòmica; Goncal López Nadal, Doctor en Història; Felip Munar, Doctor en Filologia Catalana i Linngüística General; Victoria A Burguera, Doctora en Història Medieval; Catalina Valriu, Directora del Grup d’Investigació en Etnopoètica; Marta Felis, Doctora de Filosofia de la Economia; Roser Salicrú, Doctora en Geografia i Història medieval; Manuela Marín, Professora d’Investigació del CSIC i Ersin Adiguzel, Doctor en Història.
Pirates a les Balears es va rodar el passat mes d’abril en diferents escenaris de les Illes, com el Castell de Bellver, el Palau de l’Almudaina, el Poble Espanyol, el Castell de Capdepera, Cap Blanc, Platja d’Alcúdia, Pollença, la Galera Rafael Verdera –veler datat en 1841 considerat el vaixell en actiu més antic d’Espanya- i les Coves del Drac, entre molts altres llocs.
Fins al descobriment de les Amèriques en el segle XV-XVI, la mar Mediterrània ha estat la ruta comercial més important del món i, per tant, escenari de cruels enfrontaments marítims entre els principals regnes i les potències més poderoses. Les Illes Balears han estat testimoni directe d’aquests conflictes i han sofert una de les seves pitjors conseqüències: els saquejos en mans de pirates. En aquesta sèrie documental ens endinsem en un dels capítols més impressionants de la història de les Illes: des de Barba-rossa fins a Carles V, la vida a les Illes ha estat inevitablement vinculada al negoci del cors. En una època marcada per la ineludible influència de les religions, un mercantilisme cada vegada més salvatge i l’ambició desmesurada de grans conqueridors, el poble balear va haver de conjuminar forces per a sobreviure.
Fruit d’aquell esforç heroic són les llegendes i les commemoracions que continuen celebrant-se cada any al llarg de tot el territori. Un destí paradisíac, ple d’encant, que avui dia atreu milions de turistes a les seves platges, i que va arribar a ser un veritable infern per als seus habitants. El seu pitjor malson? Els pirates, depredadors violents que estaven disposats a fer qualsevol cosa per diners i que, al contrari del que es pensa, podia arribar a ser gent molt poderosa. Històries sobre vaixells pirates, guerres religioses i les ambicions desmesurades de grans personatges històrics, que van marcar un abans i un després en la cultura i la personalitat de les Illes Balears.
Al primer capítol – Diumenge 21 de novembre
Les Illes Balears són considerades llocs plens d’encant i un de les principals destinacions turístiques per a milions de persones que, cada estiu, arriben a les seves costes per a gaudir de les imponents vistes i d’una inofensiva mar Mediterrània. Però, ha estat sempre així?
La història no ha estat tan benvolent amb aquestes illes com pensem, i testimoni d’això són els segles marcats pels saquejos i els conflictes bèl·lics, reflectits en les llegendes i les festivitats locals, que han perdurat fins als nostres dies i que són un important segell d’identitat. La seva situació geogràfica, la seva rellevant activitat econòmica basada en el comerç marítim i les difícils condicions de vida dels seus vilatans han estat un brou de cultiu determinant per a l’activitat predatòria per excel·lència de les aigües del mediterrani: la pirateria. Però qui eren realment els pirates? Era la pirateria un acte vandàlic?
En aquest primer capítol es fa un repàs històric d’un dels vilans més reconeguts per tot el món: el pirata i el seu important paper en el desenvolupament dels esdeveniments polítics i socioculturals dels últims segles, en concret, a les Illes Balears. Corsaris com Barba-rossa o Antoni Riquer han estat considerats per la història tant enemics com herois, segons el punt de vista del relat.
No obstant això, si alguna cosa tenien en comú era la seva condició de depredadors sense escrúpols, que van arribar a protagonitzar virulentes gestes, presents encara avui dia en l’imaginari col·lectiu.
Pobles sencers que han hagut d’unir-se per a defensar no sols les seves llars, sinó les seves pròpies vides. Segles marcats per la violència on, a més, la religió ha tingut un paper rellevant i ha servit com a pretext per als enfrontaments més devastadors.
N. P.
